Tractament Queratocon mitjançant anells corneals


Queratocon

Què és el Queratocon?

El queratocon és un trastorn progressiu de la còrnia (la part transparent que recobreix la zona de color de l’ull). La forma i la transparència d’aquesta estructura ocular són fonamentals per a una correcta visió. Al queratocon es produeix una deformació i un aprimament progressiu, de manera que la còrnia va a poc a poc protuint cap a davant. Adopta una forma cònica irregular, a diferència de les còrnies normals que són esfèriques. Queratocon literalment significa “còrnia en forma de con”.

Símptomes de la malaltia

En la majoria dels casos, les persones amb queratocon incipient o inicial, noten visió lleugerament borrosa i consulten al metge buscant lents correctores (ulleres) per llegir o conduir.

En els estudis inicials, els símptomes del queratocon no són, en general, gaire diferents d’aquells que caracteritzen qualsevol defecte de refracció ordinari (per exemple miopia o astigmatisme).

A mesura que la malaltia progressa, la visió es deteriora, de vegades ràpidament. L’agudesa visual n’empitjora qualsevol que sigui la distància, i la visió nocturna sol ser més aviat pobra.

En alguns individus la visió a un dels ulls és marcadament pitjor que en l’altre. Alguns desenvolupen fotofòbia (hipersensibilitat a la llum), fatiga ocular per desviar la mirada per poder llegir, o coïssor a l’ull. Alternativament, pot succeir que la sensació de dolor sigui lleu o inexistent. La visió borrosa i distorsió de les imatges, són els primers símptomes, que apareixen normalment al final de la primera dècada de vida i al començament de la segona. La malaltia sovint progressarà lentament durant 10 o 20 anys, després dels quals es detindrà.

En els primers estudis, la visió pot estar només lleugerament afectada, causant enlluernament, sensibilitat a la llum, irritació. Cada ull pot estar afectat encara que el grau evolutiu pot ser diferent. La còrnia es va aprimant i deformant ocasionant un astigmatisme cada vegada més elevat que no pot ser tractat mitjançant ulleres. Aquesta circumstància és un dels punts clau per sospitar un queratocon incipient.

Desenfocament en les imatges que refereixen alguns pacients amb queratocon

Queratocono (3)Abans d’arribar a la cirurgia, és recomanable avaluar l’opció de la lent de contacte per determinar si les característiques del queratocon són propícies per a valorar la correcció visual necessària. La lent de contacte ofereix la possibilitat de corregir la visió significativament, en diferents proporcions depenent de cada cas, sense la necessitat d’incórrer en els riscs i els costos que una cirurgia pot representar.

Causes que provoquen aquesta malaltia

La causa del queratocon és encara desconeguda malgrat les investigacions que s’estan duent a terme. El paper de l’herència està per determinar. Al voltant d’un 10% dels pacients afectes de queratocon tenen un familiar també afectat.

S’han descrit associacions amb altres malalties (síndrome de Down, síndrome de Turner, síndrome d’Ehlers-Danlos, síndrome de Marfan, atòpia, osteogènesi imperfecta o prolapse de la vàlvula mitral) així com a malalties oculars (queratoconjuntivitis vernal (al•lèrgica), amaurosi congènita de Leber, retinosi pigmentària, escleròtica blava, anirídia i ectòpia del cristal•lí entre d´altres). Com a factors predisponents s’han descrit l’ús de lents de contacte dures, i el fregament constant i vigorós dels ulls.

Quan és el moment d’anar al metge per al seu diagnòstic i tractament?

El queratocon generalment pot diagnosticar-se en la consulta de l’oftalmòleg examinant la còrnia amb làmpara d´escletxa. Els casos incipients requereixen una topografia corneal, examen que proporciona un mapa topogràfic de la curvatura de la còrnia.

El gruix corneal en les etapes avançades on l’aprimament és important es mesura mitjançant una prova indolora anomenada paquimetria.

Factors o Grups de risc

Generalment el Queratocon es manifesta a la pubertat i progressa lentament amb el pas dels anys. Generalment el Queratocon es manifesta a ambdós ulls encara que la seva evolució pot ser bastant asimètrica.

Quin és el tractament?

No hi ha fàrmacs o altres mesures terapèutiques per prevenir el progrés de la malaltia. L’estratègia terapèutica dependrà de la fase en què es trobi el queratocon. Els casos incipients poden ser tractats amb ulleres o lents de contacte especialment dissenyades per a aquesta afecció. És important evitar el fregament dels ulls ja que pot afavorir l’aprimament corneal i empitjorar els símptomes. Quan la visió no millora amb ulleres o lents de contacte, es plantegen les opcions quirúrgiques. Les més importants són les següents:

Anell intraestromal de Ferrara inserit a la còrnia d’un pacient amb un queratocon.

Queratocono (6)Anells intraestromals : s’introdueixen al gruix de la còrnia segments en forma d’anell, de material inert, sense risc de rebuig, per aplanar i regularitzar la superfície corneal. Les seves indicacions principals són la intolerància a lents de contacte i els casos de cons evolutius en pacients de jove edat. Els tipus d’anells més coneguts són els de Ferrara i els de tipus Intacs, amb escasses diferències entre ambdós tipus.

Trasplantament de còrnia en pacient afecte de queratoconQueratocono (7)

Trasplantament de còrnia : es realitza en casos avançats, especialment amb cicatrització corneal important que comprometi la transparència corneal. Generalment suposen un 10-20% dels casos. L’èxit del trasplantament corneal al queratocon generalment supera el 90%. Es retira la còrnia malalta i es remplaça per una sana d’un donant.

A la gran majoria de casos s’obté un empelt corneal transparent (Figura 5) però els resultats visuals no són sempre els desitjables. Per això amb freqüència es fa necessària una correcció òptica adicional amb lent de contacte o ulleres. També cal dir que aquesta cirurgia no està exempta de riscs, especialment els que es relacionen amb el rebuig immunològic de l’empelt donant.

Aprendre a viure amb la malaltia

El queratocon no és una patologia que condueixi inevitablement a la ceguesa. Amb un tractament i seguiment adequats, i una vegada estabilitzada la progressió, la majoria dels pacients solen conservar agudeses visuals relativament acceptables.