Malalties retinianes


Malalties retinianes

La retina està localitzada a la part més interna i posterior de l’ull. S’assembla a una pel•lícula fotogràfica que transforma els estímuls lluminosos en impulsos nerviosos que a través del nervi òptic arriben al cervell on es produeix la percepció visual.


Malalties Retinianes més importants:

Desprendiment de Retina

Se sol manifestar principalment per la sensació de visió de mosques volants i/o llums similars a llampecs associats posteriorment a la pèrdua d’una part del camp visual i/o disminució de la visió. La rapidesa en el diagnòstic és fonamental per millorar el pronòstic de la funció visual. Si existeix un estrip molt localitzat, es pot tractar mitjançant fotocoagulació làser, evitant així la cirurgia. Si al contrari ja està més evolucionat es realitza cirurgia escleral i/o vitrectomía d’una forma ambulatòria sense necessitat d’ingrés.

Degeneració Macular Associada a l’Edat-DMAE

Aquesta malaltia està associada a l’envelliment. Es manifesta per l’aparició de disminució de la visió, deformació de les imatges i/o l’existència de taques fixes a la zona central de la visió. En funció del tipus de DMAE es poden realitzar determinats tractaments (actualment el tractament d’elecció seleccionant els casos són les injeccions d´administració intravítrea). És molt important el consultar urgentment amb l’oftalmòleg davant de l’aparició d’aquests símptomes. Quan comença la malaltia el pacient pot començar a veure tortes les línies rectes. En aquest sentit és de gran utilitat la reixeta d’Amsler.

Retinopatia diabètica-RD

És una de les causes més importants de ceguesa als països desenvolupats. A tot pacient diabètic se li han de fer controls del seu fons d’ull encara que no existeixin pèrdues de visió, ja que pot tenir lesions i un diagnòstic i tractament precoç pot evitar la ceguesa. Es recomana realitzar examen del fons d’ull a tot pacient diagnosticat de diabetis de l’adult en el moment del diagnòstic i als 5 anys del diagnòstic en pacients amb diabetis juvenil. Hi ha diferents etapes en la R.D. i mitjançant la fotocoagulació làser es poden intentar frenar per evitar una major pèrdua visual./p>

Pacient amb RD amb Panfotocoagulació retiniana

Embòlia de l’artèria central de la retina i trombosis venoses retinianas

Provoquen una important disminució de l’agudesa visual. És molt important anar urgentment a l’oftalmòleg davant d’una disminució sobtada de la visió ja que de vegades es poden minimitzar les seqüeles davant d’una ràpida actuació mèdica. No obstant això es tracta de patologies oculars molt greus amb greus seqüeles en la funció visual en tots els casos.

Fons d’ull de pacient amb trombosi retiniana

DMAE – Tractaments revolucionaris: Fàrmacs antiangiogènics.

Prevenir la DMAE amb vitamines i antioxidants

Un aspecte molt important d’aquesta malaltia és la seva prevenció. La DMAE s’ha relacionat amb l’estrès oxidatiu dels teixits. Això queda reflectit en l’edat com a primer factor de risc, i el tabac el segon, que provoca una altíssima concentració de radicals lliures que augmenten l’estat oxidatiu del cos. En altres paraules, el tabac afavoreix l’envelliment dels teixits. Últimament es parla molt dels antioxidants i de les vitamines. S’ha pogut demostrar que els suplements de vitamines i antioxidants (Vitamina C, Vitamina E, beta-carotè, zenc i coure) redueixen el risc de patir les formes greus de la malaltia, les formes exsudatives, en un 25%, i a evitar pèrdua de visió en un 19%. També cada vegada hi ha més evidència del paper protector dels suplements de luteína i molt especialment dels àcids grassos insaturats omega 3 (DHA/EPA) en aquesta malaltia. Es van coneixent diferents mecanismes a nivell de les cèl•lules dels vasos sanguinis i a nivell de les plaquetes pels quals els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiangiogènic, neuroprotector i antiinflamatori a nivell microvascular.

Detecció precoç de la DMAE

Un altre aspecte crucial en la lluita contra la pèrdua de visió causada per la DMAE és la seva detecció precoç. En medicina es posa molt èmfasi en aquest aspecte, però és especialment important en aquelles malalties degeneratives que no tenen curació i en les quals l’èxit dels tractaments consisteix en avortar la progressió de les mateixes. Ara ja disposem dels fàrmacs antiangiogènics com el ranibizumab, eficaç per a detindre les formes greus exsudatives de la DMAE. No obstant això, per aconseguir visions finals bones és molt necessari no partir de visions gaire deteriorades. Cal iniciar el tractament l’abans possible ja que d’aquesta forma molts dels nostres pacients podran continuar llegint, conduint, gaudint de la seva independència personal malgrat patir una malaltia molt seriosa, amb la qual fins i tot no fa molt la pèrdua de visió greu era el més habitual.

Consells útils en pacients amb degeneració macular associada a l’edat (DMAE)

Per desgràcia no existeix cap tractament que previngui l’aparició de la DMAE. Existeixen una sèrie de recomanacions que poden fer retardar la seva progressió:

  • Per evitar l’empitjorament de la visió asseguri’s que porta una correcta graduació i és recomanable que a casa seva disposi d’una bona il•luminació.
  • Es recomana una dieta rica en fruites i verdures fresques, que contenen antioxidants i són pobres en greixos animals. Hi ha uns suplements vitamínics rics en antioxidants (Vitamines A, C i E, luteína, zeaxantina i minerals com el zenc, coure, manganès, magnesi etc..). En ocasions l’oftalmòleg els pot receptar, especialment quan la dieta del pacient no és gaire variada, encara que no és imprescindible fer-ho.
  • Utilitzi ulleres de sol (preferiblement comprades en una òptica) per evitar l’acció directa dels raigs solars sobre la retina.
  • Realitzi visites a l’oftalmòleg de manera periòdica a partir dels 60 anys, sobretot si té algun antecedent d’algun familiar que hagi patit la malaltia.
  • Finalment és important que les persones grans realitzin l’exercici de mirar determinats objectes amb un ull tapat, i repetir-ho a continuació amb l’altre, sempre mantenint un dels ulls tapat. És important en aquests casos la reixeta d’Amsler, ja que si veiem les seves línies tortes pot fer-nos sospitar la presència de DMAE.

Deformació de les línies en el Test d’Amsler en un pacient amb DMAE